consent_cookie
Duración: 1 any
Guarda l'estat de consentiment de cookies de l'usuari
19-03-2020
La Fundació i la resta d'organitzacions que formen part d'Humana People to People segueixen minut a minut l'evolució de la crisi sanitària global que vivim en l'actualitat, com a conseqüència de la pandèmia de malaltia per coronavirus. I ho fan tant en l'Hemisferi Nord, com, per descomptat, en l'Hemisferi Sud, amb especial atenció als països i les comunitats en les que es duen a terme accions de desenvolupament.
L'objectiu d'Humana en aquest cas és doble: d'una banda, complir les recomanacions i les directrius que marquin les autoritats nacionals i locals i afavorir a prevenció i la protecció dels equips i del conjunt de les persones involucrades en els programes de cooperació.
Són nombrosos els països africans que han posat en marxa tot tipus de mesures de prevenció i contenció, tancant fronteres, limitant la mobilitat i extremant les precaucions.
Tenint en compte aquests condicionants, l'activitat dels programes de cooperació d'Humana i els seus socis locals prossegueix. S'ha alentit en certs casos per afavorir la prevenció, però en línies generals el treball al costat de les comunitats es manté, insistint en qüestions com la higiene de mans o la limitació de les aglomeracions i el contacte físic, així com en la detecció de possibles símptomes. Les campanyes de sensibilització, formació i informació són clau també en aquest sentit. Un exemple és la tasca que Humana People to People Xina va realitzar durant les setmanes en què la crisi de l'coronavirus va ser més acusada per a la població xinesa.
En alguns dels projectes ja s'estan activant plans de contingència que assumeixen la suspensió temporal de les seves activitats, en línia amb les Oficines Tècniques de Cooperació de AECID, les Delegacions corresponent de la Unió Europea i el contacte directe amb els donants i les autoritats locals.
A l'ADN d'Humana es troba una visió a llarg termini, una aposta per la sostenibilitat de les accions empreses, així que el propòsit fonamental és seguir espatlla amb espatlla amb les persones que més ho necessiten.
Impacte en els països en desenvolupament
És cert que l'epicentre de la crisi sanitària i troba en aquest moment a Europa. Es tracta d'un fet sense precedents en la història moderna de el continent, que està provocant que la ciutadania estigui travessant moments d'incertesa, tant pel que fa a la seva salut, com amb qüestions socioeconòmiques.
No obstant això, hem de, un cop més, centrar la mirada en els països en desenvolupament, en els quals els sistemes sanitaris són molt més febles, tant a nivell de diagnòstic com de tractament. La capacitat d'actuació dels Estats és molt menor i la informació i formació amb què la població compta sobre prevenció és, en el millor dels casos, escassa. La protecció social és, per tant, molt petita. Cal tenir en compte, així mateix, que els pacients immunodeprimits estan lògicament més exposats a les conseqüències de l'virus. Recordem que només a Àfrica hi ha gairebé 24 milions d'infectats amb el VIH i un nombre igualment elevat per tuberculosi.
L'escassetat d'aigua potable en moltes zones de el continent pot ser un altre factor que provoqui una propagació exponencial arribats a un cas.
Els experts coincideixen que l'estratègia més adequada per frenar el seu avanç és la contenció, detectant ràpidament els casos, aïllant-los, donant tractament i intentant rastrejar els seus contactes.
A favor dels països de l'Àfrica Subsahariana juga el fet que l'edat mitjana de la població és menor, el que convida a pensar que pot ser més resistent a la propagació de virus. La calor propi d'aquestes latituds és possible que també alenteixi la propagació.
Segons les últimes informacions disponibles són ja més d'una trentena dels països africans que han registrat positius per coronavirus, fins a un total d'uns 600 afectats.
Cal no oblidar també a altres zones, com Amèrica Llatina. A l'Equador, per exemple, país en el qual la Fundació treballa de la mà d'Humana Pueblo a Pueblo, han decretat ja el confinament, amb el propòsit de frenar una possible propagació.
La crisi econòmica desencadenada i la seva possible influència en les polítiques de desenvolupament
A Europa, a la crisi sanitària s'uneix la conseqüent tempesta financera que li acompanya. UNCTAD acaba de publicar una primera estimació de el cost global de la pandèmia: el 2020 ascendirà a al voltant d'un bilió de dòlars, mentre que en anys següents encara estar per determinar.
Les administracions han davant aquesta situació redoblar els seus esforços, posant en marxa escuts econòmics i socials, similars als que països com Espanya i França acaben d'anunciar. Això significarà destinar enormes recursos que, esperem, no posin en perill els instruments d'ajuda oficial a el desenvolupament i els programes d'assistència i emergència.
La meta ha de seguir sent acabar amb la desigualtat, lluitar contra la pobresa, afavorir el desenvolupament sostenible.