consent_cookie
Duración: 1 any
Guarda l'estat de consentiment de cookies de l'usuari
RECUWASTE: falta informació sobre el valor del tèxtil
29-09-2018
L'administració emmalalteix de suficient interès cap al residu tèxtil, la ciutadania desconeix en bona part dels beneficis d'una correcta gestió de la roba usada i és necessari crear un sistema en què organismes públics, productors i entitats socials remin en el mateix sentit.
D'altra banda, l'impacte social que generen organitzacions com Humana no es pot comparar amb el que es deriva d'altres fraccions. Aquestes són les principals conclusions del debat que la Fundació va organitzar ahir en el marc del congrés RECUWASTE al Tecnocampus de Mataró (Barcelona).
La taula rodona va generar "una conversa molt enriquidora perquè va reflectir perfectament la situació en què es troba el sector del tèxtil en general, i la recollida de roba usada en particular", explica Àgata Soler-Roig, responsable de l'àrea de Recollida d'Humana a Catalunya.
Ella ha liderat la coordinació d'aquesta cita que va reunir Pilar Chiva, directora de l'Àrea d'Economia Circular de l'organisme públic Agència de Residus de Catalunya (ARC); Nati Yasares, tècnica ambiental de Solidança-Roba Amiga; Nina Fàbrega, responsable de Sostenibilitat de Mango; Mònica Olmos, directora d'Operacions de Texfor; Marisa Álvarez, de l'Ajuntament de Sant Cugat (Barcelona); Josep Maria Gardell, tècnic de Medi Ambient de l'Ajuntament de Vilassar de Dalt (Barcelona), i Jordi Costa, secretari tècnic del Gremi de Recuperació de Catalunya, que va exercir de moderador.
Fortaleses i debilitats del sector
El debat va posar de manifest les fortaleses i debilitats del sector a Catalunya i, per extensió, a Espanya. Va quedar palès que les administracions local i supramunicipal ofereixen poca informació sobre el residu tèxtil, no tan sols de les formes de recollida a la ciutadania sinó també del tractament posterior. Per la seva banda, algun dels tècnics municipals presents en l'esdeveniment va assegurar que sí que fan pedagogia de la importància de reutilitzar i reciclar els residus, i alhora ha reconegut el seu desconeixement de què es fa amb la roba que es recull a la seva localitat.
Durant el debat es va parlar que és possible que falti informació de les entitats gestores de residus tèxtils. "Ni s'està donant ni arriba un missatge correcte a la ciutadania", van insistir els presents. En aquest moment, els portaveus d'Humana i Roba Amiga van aprofitar per posar en valor la feina dels gestors de residus amb finalitat social. Soler-Roig va posar l'exemple en aquest sentit del nostre Programa de Sensibilització que involucra anualment a 10.000 persones.
"Cal fer un esforç en comunicar més i millor", va acceptar Pilar Chiva, qui es va comprometre que l'Agència de Residus de Catalunya impulsi trobades amb responsables municipals de medi ambient i promogui visites a la plantes de preparació per a la reutilització, com la de l'Ametlla del Vallès (Barcelona) perquè els ciutadans coneguin personalment el nostre treball.
El model insostenible de la fast fashion
Els participants del debat, celebrat a la primera de les dues jornades d'aquest congrés centrat en la gestió dels residus com a eix de l'economia circular, van reflexionar sobre el model insostenible de consum que representa el fast fashion. La directora de l'ARC va definir a les grans marques de moda com "empreses locomotores". "Si milloreu la qualitat i la reciclabilitat de les peces, arrastraréis a moltes altres a fer el mateix", va afirmar dirigint-se a Mango. El seu responsable de Sostenibilitat, per la seva banda, va avançar que el sector està començant a prendre consciència de la inviabilitat dels patrons actuals de consum i a investigar materials més sostenibles. La firma compta amb el projecte Second Chances de recollida de roba i calçat usats a través de contenidors situats en algunes de les seves botigues, implantat fa tres anys
En aquest punt, tant Humana com Roba Amiga van coincidir en un dels riscos que es deriva d'aquest model insostenible: "Si continua descendint la qualitat de la roba també baixa la seva capacitat per ser reutilitzada i, per tant, dels nostres recursos que asseguren els projectes socials ", va concedir Àgata Soler-Roig.
Un possible SIG en el qual les entitats socials haurien molt a aportar
El debat també va abordar la importància de comptar amb un sistema integral de gestió (SIG) com el de l'àmbit del vidre (Ecovidrio) o del plàstic (Ecoembes). Una SIG aportaria més valor a la part reciclable del residu, xifrada actualment en un 30%. "Si algun dia s'imposa un sistema de responsabilitat ampliada del productor, reivindiquem l'experiència i el valor afegit que aportem les entitats socials", van afegir a l'uníson les representants d'Humana i Roba Amiga, coincidint en que "s'ha de tenir molt en compte el nostre profund coneixement del sector i l'impacte social de la nostra activitat ".
