consent_cookie
Duración: 1 any
Guarda l'estat de consentiment de cookies de l'usuari
Hugo Morán, secretari d'Estat de Medi Ambient, visita la Planta d'Humana a Leganés
13-05-2021
Humana ha rebut avui a les seves instal·lacions de Leganés (Comunitat de Madrid) la visita d'Hugo Morán, secretari d'Estat de Medi Ambient, acompanyat d'Ismael Aznar, director general de Qualitat i Avaluació Ambiental.
Durant la seva visita a la Planta de Preparació per a la Reutilització de tèxtil de la Fundació, Morán s'ha mostrat molt interessat en la gestió de l'residu tèxtil i en el seu gran potencial de valorització i reutilització, així com de generació d'ocupació verda. El 1998 el mateix Moran, en qualitat d'Alcalde de Lena, va rubricar un acord amb Humana per a la recollida de tèxtil al municipi asturià. 23 anys després, el secretari d'Estat ha tingut l'ocasió de visitar les instal·lacions de la Fundació.
La visita ha permès a Morán conèixer de primera mà la tasca que es porta en aquesta planta que, unida a la instal·lació adjacent, conformen el complex més gran d'Espanya dedicat a gestió d'aquest residu, amb 10.000 metres quadrats de superfície i un equip de 100 persones, entre especialistes en processament de tèxtil i personal dels Departaments Centrals de l'organització. El complex compta amb una capacitat màxima anual de processament de 18.000 tones de tèxtil, mitjançant un sistema semi-mecanitzat l'objectiu és obtenir el màxim aprofitament de l'residu.
El destí de les peces preparades per a la seva reutilització és:
- El 53% es destina a reutilització: el 14% a través de les botigues Secondhand d'Humana a Espanya i el 39% s'exporta, principalment a Àfrica, per ser venut a preus baixos i així generar recursos per a la cooperació a el desenvolupament.
- El 36,5% es troba en un estat que no permet la seva reutilització pel que es ven a empreses de reciclatge tèxtil perquè elaborin altres productes com mantes, aïllants o draps per a la indústria d'automoció.
- El 2% són residus impropis (plàstic, cartró, altres) que es posa en mans dels gestors autoritzats corresponents.
- El 8,5% no es pot reutilitzar ni reciclar ni valoritzar energèticament i s'envia a un centre de tractament de residus per a la seva disposició final.
Obligatorietat de la recollida selectiva de tèxtil a partir de 2025
L'1 de gener de 2025 la recollida selectiva de tèxtil usat serà obligatòria a tota la UE. Aquest fet, unit a la futura Llei de Residus i Sòls Contaminats, són una oportunitat i un enorme repte per donar l'impuls definitiu a la gestió apropiada d'aquest recurs, fidels a la jerarquia de residus ia un model econòmic circular, en el qual prevalgui la reintroducció de l'tèxtil a la cadena productiva, perllongant el seu cicle de vida.
L'horitzó 2025 i els objectius de la UE són, a el mateix temps, l'estímul fonamental perquè comencin a formular diverses iniciatives que derivaran en un Sistema Col·lectiu de Responsabilitat Ampliada d'el Productor (SCRAP). Humana roman molt atenta a aquestes possibles iniciatives que han de sorgir des dels productors de tèxtil, amb la finalitat que tinguin en compte i es nodreixin de l'experiència acumulada pels gestors autoritzats. El futur scrap i els productors poden i han d'aprofitar el know how dels actuals gestors de tèxtil per crear un sistema integrador, amb la competitivitat i la professionalitat com a bandera.
El camí per recórrer és llarg i els terminis, cada vegada més curts: cada espanyol rebutja 25 quilos de tèxtil cada any, segons el mateix Ministeri de Transició Ecològica i Repte Demogràfic. Això suposa més d'un milió de tones anuals. Només un 15% és recuperat per un gestor autoritzat. La resta acaba abocament, per tant, de manera indegut. Segons la Comissió Europea, per cada quilo de roba recuperat i no conduït a un centre de tractament de residus, es deixen d'emetre 3,169 kg de CO2.
Benefici social de la gestió sostenible de l'tèxtil
L'objectiu d'Humana és que la recollida selectiva de roba usada i la seva preparació per a la reutilització es consolidin com a part fonamental de la gestió de residus. A l'obtenir el màxim aprofitament possible de l'tèxtil i donar-li una segona vida, afavorim un model d'economia circular. Convertim els residus en recursos i els dotem d'un fi social ja que les peces que es recuperen són un actiu que, gestionat degudament, es converteix en motor d'ocupació i de generador de fons per a la cooperació a el desenvolupament en l'hemisferi Sud i de suport local i agricultura urbana i social al nostre país. Així contribuïm a una societat econòmica i socialment més sostenible.
