Tornar a notícies

Entrevista amb Javier Cachón, Responsable de Residus del MAPAMA

23-10-2017

Javier Cachón és el responsable de l'àrea de residus al Ministeri d'Agricultura i Pesca, Alimentació i Medi Ambient (MAPAMA). Assenyala com una de les assignatures pendents la conscienciació i educació sobre la importància de reciclar i reutilitzar els residus, no únicament tèxtils, i considera que és clau augmentar les xifres de recollida selectiva.

 

La Directiva Marc europea de residus obliga a incrementar abans de 2020 fins a un mínim del 50% la preparació per a la reutilització i el reciclatge dels residus domèstics i similars, inclòs el tèxtil. A Espanya, aquest percentatge és del 30%. Quin escenari es contempla si no s'arriba a aquest objectiu?
L'aposta clau que fa el Pla Estatal Marc de Gestió de Residus 2016-2022 (PEMAR) per complir amb aquest objectiu és incrementar la recollida separada de les diferents fraccions que componen els residus. Des de l'aprovació del PEMAR, són moltes les comunitats autònomes i entitats locals que estan adoptant mesures per avançar en ella, pel que esperem que en els propers anys el reciclatge i la reutilització s'incrementin. Així mateix, des del MAPAMA estem impulsant i posant en marxa diverses mesures (entre d'altres, de caràcter regulatori) que ajudin a assolir els objectius.

Considera que la gestió dels residus tèxtils ha de ser una política prioritària per al conjunt de les administracions?
Com comentava abans, i d'acord amb el PEMAR, la recollida separada és clau per complir amb els objectius de reciclatge i de reducció de l'abocament, molt especialment en el cas dels bioresidus. Per descomptat, la resta de fraccions ha de contribuir també al compliment de l'objectiu. El tèxtil representa aproximadament entre un 5% i un 6% dels residus municipals i el PEMAR proposa que es reutilitzi o recicli un 50% d'aquesta fracció en 2020, xifra que en tones estaria a prop de les 500.000, per tant també és important avançar en la seva recollida separada.

Quines mesures caldria implementar per avançar en la reutilització de residus tèxtils i en l'impuls d'un model d'economia circular?
El PEMAR inclou una bateria d'orientacions de molt diversa índole per complir amb els objectius: implantació de noves recollides separades i millora de les existents; assegurar el correcte tractament dels residus barrejats; desenvolupament i aplicació d'instruments econòmics; informació, formació i sensibilització; orientació de les inversions; desenvolupament i enfortiment dels mercats per a materials i productes obtinguts, i reforç de les activitats d'inspecció, vigilància i control. Aquestes mesures, juntament amb l'establiment de les noves metes i mesures que s'estan negociant a Europa, permetran avançar cap a l'economia circular, en la qual l'elaboració d'una estratègia espanyola en la qual s'està treballant, serà un element clau.

Cada vegada més proliferen concursos públics de recollida del residu tèxtil en què es prioritza el factor econòmic. Creu que s'hauria de posar límit a aquesta mercantilització i prioritzar aspectes com experiència, solvència i fi social?
En els concursos públics el que ha de primar és que s'asseguri la correcta gestió dels residus d'acord al principi de jerarquia establert a nivell comunitari, és a dir, prioritzant la preparació per a la reutilització i després el reciclatge, a continuació la valorització energètica i, en última instància, l'eliminació.

La recollida de roba té un altíssim potencial d'aprofitament: al voltant de 9 de cada 10 peces usades són susceptibles de tenir una segona vida. No obstant això, es recull poc: s'estima que menys d'un 10%. Què caldria fer per augmentar els nivells de recollida?
És en els últims anys, segurament també com a conseqüència del canvi de model econòmic i de consum en el sector tèxtil, quan, com a fruit d'un increment en la generació d'aquest tipus de residu, han augmentat les iniciatives municipals encaminades a la seva separació i posterior reutilització i reciclatge. Associada a aquestes iniciatives hem pogut veure en premsa determina dos articles qüestionant la prolifera ció de contenidors i les activitats empresarials desenvolupades al voltant del residu tèxtil que ha pogut fer que la gent sigui més reticent a dipositar la roba usada en els contenidors. Potser cal fer un exercici de transparència des del sector dedicat al residu tèxtil perquè la gent pugui disposar d'informació i comprendre millor la necessitat d'existència d'aquestes activitats.

En la seva opinió, per què la fracció tèxtil no està al mateix nivell de consideració que la resta de fraccions?
Crec que hi ha tres motius que expliquen aquesta situació. En primer lloc, la fracció tèxtil és encara una fracció minoritària dins del flux de residus municipals, especialment si es compara amb l'orgànica, paper, vidre o envasos que representen el 42%, el 15% i el 8% respectivament. A això se suma l'existència per a aquestes fraccions de l'obligació de recollida separada de l'entrada en vigor de les lleis d'envasos i residus d'envasos el 1997 i 1998, respectivament. I, finalment, destacar que normalment els ciutadans l'han vingut destinant de manera directa a reutilització sense necessitat de passar pel canal municipal.

Francisco Javier Cachón és llicenciat en Ciències Biològiques per la Universitat Autònoma de Madrid. Des de 1988 ha exercit funcions en l'Administració General de l'Estat. El 2010, va ser nomenat director del Gabinet de la Secretaria d'Estat de Canvi Climàtic i, posteriorment, es va incorporar a la Direcció General de Qualitat i Avaluació Ambiental i Medi Natural del MAPAMA.


Consulta l'entrevista íntegra en Humana Notícies

 

Entrevista amb Javier Cachón, Responsable de Residus del MAPAMA-img1
Entrevista amb Javier Cachón, Responsable de Residus del MAPAMA-img2