consent_cookie
Duración: 1 any
Guarda l'estat de consentiment de cookies de l'usuari
11-05-2018
El residu tèxtil ha estat un dels protagonistes de la Taula de Debat 'Residus i Innovació. Separar per a reciclar 'que va tenir lloc ahir dimecres 13 de juny en el marc del Fòrum de les Ciutats. El tèxtil ha ocupat en aquesta taula un paper a l'altura d'altres residus com els envasos, el vidre o el cartró.
José David Moreno, Promotor Nacional de la Fundació, ha assenyalat durant la seva intervenció que "el tèxtil és el residu més social i més antic ', comentant que ja els primitius homes es vestien amb pells, que rebutjaven un cop deixaven de ser útils per a ells. En l'actualitat, cada any els espanyols es desfan d'un milió de tones de roba i calçat, però només el 10% és recuperat per un gestor autoritzat.
Moreno va definir el sector de la recuperació de tèxtil com atomitzat i poc organitzat. "No hi ha un color definit per al contenidor de roba i calçat, per exemple, en un escenari en què conviuen diversos tipus d'operadors":
El Promotor Nacional de la Fundació ha lamentat que una part dels ajuntaments espanyols prevalgui la mercantilització de la gestió del tèxtil, i es despreocupi pel destí final del residu, per la seva traçabilitat i per la transparència de tot el procés.
També va al·ludir als reptes, marcats per l'agenda de la Unió Europea, que ha determinat que l'1 de gener de 2025 la recollida selectiva de residu tèxtil serà obligatòria en tots els municipis. Moreno va apuntar també la possible conveniència o no de la creació d'un sistema de gestió per al tèxtil, la responsabilitat ampliada del productor i el pagament per generació com a elements a tenir en compte per acabar de definir el marc de la gestió sostenible d'aquest residu.
Finalment, va llançar un missatge clar: ens trobem en un escenari 'anòmal'; el tèxtil és un residu que té unes despeses de gestió que avui assumeix íntegrament el propi gestor. En alguns casos, a més, assumeix altres costos via taxes de diverses naturalesa implantades pels ajuntaments.
Envasos: la innovació com a estratègia principal
Rosa Trigo, directora tècnica i d'Innovació d'Ecoembes, va ser l'encarregada d'oferir la visió de l'àmbit de la recuperació i reciclatge d'envasos, assegurant que "la col·laboració públic-privada és una de les claus". Pel que fa a innovació, va posar diversos exemples sobre el treball d'Ecoembes, a través de The Circular Lab, el primer laboratori dedicat a l'economia circular d'Europa, amb 200 empreses i 150 projectes involucrats. També va destacar SmartWaste, en què la clau és comptar amb un "residu intel·ligent, però més enllà de pura sensòrica aplicada als 590.000 contenidors d'envasos que existeixen; la clau és generar informació útil per a les administracions i els ciutadans ". En aquest sentit, Blat va parlar també de "big data i intel·ligència artificial" per conèixer a fons el perfil dels més de 8.000 municipis espanyols pel que fa a generació de residus es refereix.
Paper: la importància de l'equilibri de mercat
Manuel Domínguez, secretari general de Repacar, va explicar que la missió dels recuperadors de paper és la de "crear riquesa verd i ocupació a través de les 160 plantes de recuperació de paper i cartró que aglutinem". A l'hora de descriure aquest segment, Domínguez va fer referència als problemes que porten arrossegant des de l'any passat fruit de la política proteccionista de la Xina, un dels importadors principals de paper recuperat. Tant és així, que el volum de producte que es ven a les empreses xineses ha caigut un 34%. A més, les autoritats xineses han modificat els criteris de qualitat i d'impropis, de manera que es genera inseguretat en el gestor.
Pel que fa a innovació es refereix, el secretari general de Repacar va comentar que estan treballant en nous models de contenidor amb sistemes antivandàlics i en la instal·lació de sensors per fer més eficients les recollides.
Vidre: 11 milions de tones d'envasos recuperades en 20 anys
Laura García, directora tècnica d'Operacions de Ecovidrio, va començar la seva exposició parlant de la XX aniversari de l'entitat i dels "20 anys per tant que portem oferint l'oportunitat al ciutadà d'exercir el seu dret a reciclar". En aquestes dues dècades, Ecovidrio ha recuperat 11 milions de tones d'envasos, el 50% de les quals procedeix de l'hostaleria. García ha apuntat que algunes de les claus per a la seva organització són "la innovació com a forma de pensar i l'eficiència". Va posar com a exemple els mini iglús destinats a les llars, dels quals s'han distribuït més de 83.000: "la meta és que els ciutadans tinguin més fàcil el reciclatge".
Costa Rica projecte Ecolones
Karla Chaves, directora general de Próxima Comunicación para la Sostenibilidad, responsable del Projecte Ecolones, de Costa Rica, va oferir una mirada diferent posant l'exemple de la feina que s'està duent a terme al país centreamericà. Chaves considera essencial la gestió de residus per ajudar a assolir els Objectius de Desenvolupament Sostenible, ja que està relacionat d'una manera o altra amb 10 d'ells.
Ecolones es basa en la primera ecomoneda virtual que dóna valor a la sostenibilitat. S'atorga a canvi dels materials valoritzables que se separen a casa i es duen a reciclar mitjançant un sistema d'incentius en què es poden bescanviar per descomptes en productes i serveis sostenibles. D'aquesta manera es promou el reciclatge i s'impulsa una economia verda i solidària en on se li dóna espai a empreses i emprenedors que ofereixen productes sostenibles i saludables.