consent_cookie
Duración: 1 any
Guarda l'estat de consentiment de cookies de l'usuari
CONAMA: la gestió del tèxtil necessita més professionalitat i un mercat global
10-12-2024
La gestió dels residus i els recursos tèxtils va ser una de les protagonistes de l'anàlisi i el debat dut a terme al Congrés Nacional del Medi Ambient CONAMA, celebrat a Madrid del 2 al 5 de desembre. Al llarg del Congrés van ser diversos els esdeveniments en què es va disseccionar el present i el futur imminent de la gestió de tèxtils.
Una de les conclusions més clares, pilar fonamental a més del discurs d'Humana, és que el sector segueix necessitant més professionalització, transparència, traçabilitat del residu i un mercat global que garanteixi la sostenibilitat de la pròpia activitat, fora de perill de males pràctiques.
Rafael Mas, director de Projectes i Relacions Institucionals d'Humana, va ser un dels ponents de la taula rodona 'Economia circular al sector tèxtil i calçat', celebrada el dia 5 de desembre, amb la presència d'un centenar de persones. Amb Mas, van participar Pilar Chiva, directora d'Economia Circular de l'Agència de Residus de Catalunya, Albert Alberich, Director de Moda Re, i Vicente Cambra, subdirector de R+D de l'Associació de Recerca de la Indústria Tèxtil i Cosmètica AITEX. Com a moderadora va actuar Natalia Castellanos, subdirectora tècnica de l?Associació Espanyola de Recuperadors d?Economia Social i Solidària (AERESS).
Residus tèxtils vs tèxtils usats
Durant la seva intervenció, Mas va fer una precisa anàlisi del mercat global de tèxtils usats, destacant el fet de l'actualitat només es recull selectivament entre un 10 i un 12% del residu tèxtil generat cada any a Espanya. La resta acaba en abocador.
És més que evident que la capacitat de classificació existent a Espanya és menor que la recollida selectiva que es realitza: Del total de tèxtil recollit, el 85% s'acaba exportant, bé com a residu -tèxtil usat sense processar- o com a producte -tèxtil usat processat-.
Si la recollida de residu ha de créixer els propers anys, també haurà de créixer la capacitat de processar-lo de manera efectiva.
Exportació de residus tèxtils, l'elefant a l'habitació
Tot i que hi ha legislació al respecte i reglaments que permeten o impedeixen l'exportació de residus tèxtils a determinats tercers països, existeix igualment disparitat en la interpretació dels Reglaments de Trasllat de Residus (1157/2024 i 1418/2007), on la responsabilitat del trasllat al final recau en els tècnics de les duanes dels diferents països dels quals surten, transiten o arriben els contenidors marítims on es transporta el residu tèxtil.
En breu, a més, és possible que abans d'exportar el residu s'hagi de sotmetre a un tractament previ (pressorting), cosa que encareix el procés, posant en risc la sostenibilitat financera de l'actual model de gestió.
Tot això és un clar risc per al sector, ja que cal recordar que fins al maig del 2027 no entrarà en vigor la nova Regulació de Trasllat de Residus, que inclourà criteris clars que permetin donar suport al sector en la gestió òptima del residu. Alhora, si el residu tèxtil cada vegada tindrà menys valor perquè la qualitat de les peces segueix disminuint, aquest residu hauria de poder processar-se en les condicions que permetin que els costos s'adeqüin a aquest valor gradualment més reduït.
Exportació de productes tèxtils de segona mà, una altra de les claus per a la sostenibilitat del model
Exportar roba utilitzada és una necessitat del mercat per aconseguir l'aprofitament màxim del residu, ara convertit en producte. És l'única manera de respectar al màxim la jerarquia de residus aprofitant una cadena de valor ben establerta que permet accedir a roba de segona mà a una part important de la població mundial.
Davant les veus dins del sector que repeteixen sense parar que “el mercat de roba usada mundial està saturat”, algunes dades: Europa consumeix 20-25 kg per habitant i any, Àfrica, 5 kg, i Moçambic, 1,3 kg. el continent africà, que té el doble d'habitants que l'europeu, el 80% de la població depèn de la segona mà per cobrir les necessitats bàsiques de vestuari.
El mercat no està saturat, només cal fer les coses bé.
Impacte positiu de la roba usada a nivell socioeconòmic tant a Europa com al Sud Global
És cert que l‟exportació d‟aquest producte s‟ha qüestionat per factors externs, relacionats amb les males pràctiques i la conseqüent alarma ambiental provocada.
En un sector que treballa amb marges de pocs cèntims d'euro per quilo, no haurien de tenir cabuda les males pràctiques, però n'hi ha, sobretot, per manca de control dels països exportadors.
Aquestes males pràctiques arruïnen la reputació d'un sector que ha conviscut socialment, ambientalment i econòmicament en pau durant decennis. En un context de pràctiques coherents, allò que s'exporta per a reutilització respon a les necessitats del mercat global. No són escombraries.
La roba usada té, així mateix, un impacte positiu a nivell socioeconòmic tant a Europa com al mateix continent africà, tal com posa de manifest un informe recent d'Oxford Economics.
Un model que ha de prevaler la gestió eficient i sostenible del residu tèxtil
Durant el debat amb la resta d'integrants de la taula, Rafael Mas, va deixar clares dues qüestions: La primera, que fa falta més competitivitat en la recollida, el transport i la gestió del residu tèxtil. La Disposició Addicional 19 de la Llei 7/2022 restringeix el mercat, ia la pràctica no posa a la gestió del residu davant, sinó al costat o fins i tot darrere de la inclusió laboral, cosa que no ajuda el sector.
La segona, que cal incentivar al màxim la reutilització local, ja que és el factor determinant que permet al sector no dependre dajuts, subsidis i subvencions. Per això cal que s'ampliï la xarxa de punts de venda de moda secondhand, sempre que aportin valor al mercat i siguin sostenibles des del punt de vista financer.
El programa d'agricultura urbana 3C també va tenir el seu espai a CONAMA
Dimarts 3 de desembre, Paula Blázquez, Ecosystem Services Specialist d'Humana, va presentar el programa d'agricultura urbana 3C Conreem el Clima i la Comunitat en el marc de CONAMA Innova, dins de la sessió de Comunicacions tècniques sobre iniciatives en Restauració de la Natura.
A més, Humana va comptar amb estand propi al Congrés, pel qual van passar nombrosos professionals interessats en la gestió sostenible del tèxtil usat.
