consent_cookie
Duración: 1 any
Guarda l'estat de consentiment de cookies de l'usuari
25-01-2017
Un dels aspectes fonamentals dels projectes duts a terme tant per la Fundació com per la resta d'organitzacions que formen part d'Humana People to People és la seva sostenibilitat. Un exemple és el Farmers Club de Cabinda, implementat pel nostre soci local ADPP-Angola i la pròpia Fundació, amb el cofinançament de la Unió Europea. Es tracta d'un projecte que sobre el paper va concloure el 30 de juny passat, però que en realitat prossegueix gràcies a les sòlides bases creades durant els tres anys d'intens treball.
La transmissió de coneixement, la formació dels agricultors, l'experiència acumulada i el treball en els camps model, entre altres aspectes, permeten assegurar que l'impacte positiu del projecte es prolongarà en anys vinents.
Més de tres anys d'intens treball
El projecte va arrencar l'1 de febrer de 2013, involucrant a 31 llogarets de Cacongo i Buco Zau. La major part de la població dels dos municipis viu en àrees rurals i es dedica al cultiu del camp. En total han participat 1.170 persones, incloent 903 dones. S'estima, a més, que el nombre d'agricultors i familiars beneficiats indirectament ascendeix a 6.000.
Durant els primers sis mesos, l'equip del projecte es va reunir amb diferents entitats governamentals (Institut de Desenvolvimento Agrari-ANADA o Estação de Desenvolvimento agrari-EDA, per exemple) i amb la població involucrada, per mobilitzar i organitzar als agricultors. En total es van constituir 20 clubs, cadascun dels quals compta amb un Comitè format per cinc membres. Al llarg d'aquest primer semestre es va dur a terme un estudi de base i es van identificar els camps model.
A continuació es van constituir aquests camps (un total de 32, amb una superfície conjunta de 19,5 hectàrees), començant la distribució dels primers materials i les primeres sessions de formació. D'una banda, les sessions per als comitès, en què es van abordar qüestions com agricultura de conservació, associacionisme, cria de bestiar o gestió de la producció. I, de l'altra, per al conjunt dels agricultors, sobre aspectes com noves tècniques agrícoles, augment de la producció, millora de la dieta i increment d'ingressos disponibles.
Sistema de préstecs rotatoris de petit guanyat
Ja en el segon any, les bombes d'irrigació van ser instal·lades en els pous construïts prèviament. A més, es van iniciar la distribució de llavors i el sistema de préstec rotatoris de petit bestiar. Dins d'aquest sistema de préstec, es van adquirir 539 animals (gallines i ànecs en la seva immensa majoria), que es van distribuir entre 268 agricultors. Després de la seva reproducció, es van dur a terme un total de 17 transferències d'animals a altres agricultors. Aquest sistema prosseguirà en el futur, sota la supervisió dels membres dels Comitès i del personal d'ANADA i EDA. Així, l'efecte multiplicador està assegurat.
En el tercer any es van construir petits magatzems per guardar les entrades i els productes agrícoles i es van constituir els Comitès per a la compra-venda de materials i productes per al conjunt dels clubs. A més, es va implantar un sistema de mapeamiento comunitari.
D'altra banda, durant el projecte s'ha impulsat la fabricació de cuines millorades, amb una producció millor encara de l'esperada, a causa de la grana acceptació per part de la població.
Millora de la productivitat
L'estudi de base efectuat al principi del projecte va permetre conèixer la realitat de les 31 llogarets de Cacongo i Buco Zau involucrades i, a partir d'aquí, identificar les millores aconseguides durant els tres anys. Així, la producció agrícola ha passat de 2.661 tones a 6.820. El 65,2% d'aquesta producció correspon a productes de gran acceptació en els mercats locals, el que redunda en la generació d'ingressos. El rendiment agrícola dels cereals, tubercles i llegums ha passat de 6,1 tones per hectàrea a 385,3 tn / ha. En general, la producció de patata dolça i de llegums s'ha multiplicat per dos i quatre vegades, respectivament.
Angola: No hi ha inversió exterior rendible sense desenvolupament local