consent_cookie
Duración: 1 any
Guarda l'estat de consentiment de cookies de l'usuari
17 de maig: reutilització i reciclatge amb fi social
13-05-2016
Els catalans som cada vegada més conscients de la importància del reciclatge i la reutilització, i que la correcta gestió dels residus aporta un triple benefici: ambiental, social i econòmic, afavorint així la sostenibilitat global. Gràcies a la col·laboració dels ciutadans, cada vegada més les entitats especialitzades són capaços de convertir els residus en recursos. Tot això es posa encara més en relleu coincidint amb el Dia Mundial del Reciclatge, que se celebra el dimarts 17 de maig.
Des d'aquest any, Espanya compta amb un marc legislatiu que estableix les mesures necessàries per avançar cap a l'anomenada "economia circular": és el Pla Estatal Marc de Gestió de Residus (PEMAR) 2016-2022, l'objectiu primordial és reduir l'eliminació de residus , és a dir, que a l'abocador arribin els menys possibles. Com aconseguir-ho? Incrementant la preparació per a la reutilització i el reciclatge.
Cinquena fracció en importància
Després de la orgànica, els envasos i plàstics, el paper i cartró, i el vidre, el residu tèxtil és la cinquena fracció que més generem, i la que presenta el percentatge de valorització més alt. No obstant això, el seu nivell de recollida selectiva es podria millorar molt: en l'actualitat, només dos de cada cinc peces que ja no volem té una segona vida.
En lloc d'acabar en un abocador, la roba usada és recollida per una entitat especialitzada en reciclatge i reutilització tèxtil, per valor i, amb això, generar recursos. I és que el tèxtil que rebutgem és un actiu que, degudament gestionat, es converteix en motor de progrés a Espanya i de generador de fons per a la cooperació al desenvolupament en l'hemisferi Sud.
La roba usada com a generadora de recursos
La gestió de roba usada no és un fenomen recent: durant dècades, entitats de caràcter social han basat el seu font de recursos en aquesta gestió, bé distribuint gratuïtament entre persones amb pocs recursos econòmics, bé venent-la en botigues de segona mà per aconseguir fons per als seus projectes socials, per donar suport als més desfavorits en altres països.
Avalats per convenis de col·laboració amb els respectius ajuntaments, aquestes entitats han consolidat la seva capacitat d'optimitzar la reutilització i el reciclatge. La professionalització del sector ha provocat que alguns consistoris decidissin treure a concurs públic la gestió del tèxtil, el que li dotava de major transparència.
Mercantilització de la gestió
Fa al voltant de quatre anys, però, alguns ajuntaments van descobrir que la gestió del tèxtil podria convertir-se en font d'ingressos (des de sempre, aquesta gestió ha estat i és gratuïta per als ciutadans, malgrat que la recollida i tractament de la resta de residus si estan subjectes a una taxa municipal). Per això, els concursos que van convocar a partir d'aquest moment van incloure clàusules econòmiques, basades en un cànon fix per contenidor o en una quantitat per quilo recollit. Això ha suposat un descens dels recursos obtinguts per les entitats sense ànim de lucre per als seus programes socials.
La concurrència a aquests concursos d'empreses amb escassa experiència en recuperació tèxtil però amb el múscul financer suficient, ha disparat les quantitats econòmiques que els concursos estableixen, convertint aquest aspecte en el de més pes, per sobre de la capacitat tècnica i els fins socials. La mercantilització abusiva d'alguns ajuntaments suposa un engany per al ciutadà, que pressuposa una destinació social de la roba que està donant.
Si la tendència mercantilista es manté, en pocs anys bona part de les entitats socials que es dediquen a gestionar roba usada reduiran la seva activitat i, amb això, la seva capacitat de donar suport a persones en dificultats, aquí o en altres països. Algunes, fins i tot, desapareixeran i altres veuran minvades la seva capacitat de generació de llocs de treball a Espanya.
Tot això en un context en què prossegueix la reducció dels fons de cooperació per al desenvolupament, que s'ha convertit en poc més que una utopia a dia d'avui, i d'ajuda social a col·lectius en dificultats a Espanya, i en el qual ara es limiten encara més els recursos que entitats de marcat accent social són capaços de generar amb la seva activitat.
Malgrat les dificultats, més que mai, la roba usada és i serà un excepcional vehicle per millorar la vida d'altres persones en països menys afavorits i dotar-les de millors perspectives per la seva vida a través d'un millor accés a l'educació, a l'aigua neta , a la seguretat alimentària; en definitiva, a una millor qualitat de vida i un futur digne.
Reciclar i reutilitzar, sí, és clar. I amb un fi social, millor que millor.
