consent_cookie
Duración: 1 any
Guarda l'estat de consentiment de cookies de l'usuari
06-11-2015
El Consell de Ministres ha aprovat avui el Pla Estatal Marc de Gestió de Residus (PEMAR) 2016-2022, que estableix les línies estratègiques i les mesures necessàries per avançar cap a la denominada economia circular i impulsar la preparació per a la reutilització i el reciclatge.
Conscients de la importància de potenciar la reutilització en benefici de la sostenibilitat, els gestors de residus tèxtils hem d'assumir els principis que estableix la jerarquia de residus, un mecanisme senzill que condiciona les polítiques de gestió en els països de la Unió Europea (UE) i en el qual es basa el PEMAR aprovat avui.
Aquesta jerarquia prima per sobre de tot la prevenció, una premissa que enllaça amb la pregunta que des de fa gairebé 30 anys ens fem a Humana: per què llençar el que encara serveix si algú pot aprofitar-lo?
Hi ha diverses formes d'impulsar un consum responsable i sensibilitzat amb el medi ambient per no generar residus:
• Reduint en la mesura del possible la compra de roba, calçat i complements.
• Comprant productes que no passin de moda, de bona qualitat i duradors, sense caure en l'anomenada fast fashion que promouen grans cadenes de roba.
• Adquirint productes de segona mà o reutilitzant el que familiars o amics ja no facin servir.
• Apostant per productes ecològics, de teixits naturals, de materials reciclats, de comerç just o de productors i dissenyadors locals.
• Realitzant arranjaments, sargint descosits, reparant les sabates ...
• Elaborant un mateix la roba a partir de teles o reconvertint altres peces que ja no s'utilitzin. Aquesta iniciativa rep el nom de upcycling i des de fa anys està present a les escoles de disseny.
• En allargar la vida del producte seguint les indicacions de rentat, planxat i estesa.
• Llogant articles per a ocasions puntuals, per exemple en el cas de vestits o vestits per a celebracions.
Secondhand, sostenibilitat i residus
En Humana tenim clar que la peça més sostenible és la que ja està produïda, de manera que el concepte Secondhand encaixa perfectament amb la filosofia de sostenibilitat que defensa la jerarquia de residus. Aquest principi estableix diversos passos més quan la prevenció no és possible: la preparació per a la reutilització (el tèxtil usat s'ha de lliurar en els punts de recollida habilitats, com per exemple en contenidors o en botigues de segona mà, perquè els gestors ho classifiquin i , principalment en funció de la seva qualitat, li donin la sortida més adequada); la valorització, inclosa l'energètica, i finalment l'eliminació o tractament final en un abocador per al que no es pot aprofitar de cap manera.
La Directiva Europea 2008/98 / CE obliga els països de la UE a sensibilitzar a tots els agents implicats per evitar en la mesura del possible la generació de residus des del seu origen, també perquè utilitzin els residus generats com a recursos, perquè busquin una gestió sostenible per als ja produïts i que redueixin al mínim el que es destina a abocador.
Objectiu: reciclar o reutilitzar el 50% dels residus domèstics
Brussel·les ha establert un objectiu específic per als membres de la UE: abans del 2020 cada país ha de reciclar o preparar per a la reutilització la meitat dels seus residus domèstics i comercials (paper, metalls, vidre, plàstics, bioresidus, tèxtil ...). Ho podrà complir Espanya? Al nostre país es van produir 22.900.000 de tones de residus domèstics el 2011 i únicament es va reciclar o preparar per ser reutilitzat al voltant del 30%.
Respecte a la gestió del tèxtil, la situació no és molt millor: tot i que és la fracció recollida selectivament amb més potencial de reutilització, el percentatge de recollida hauria de millorar molt significativament (per exemple, es calcula que a Catalunya es generen 14.000 tones anuals i amb prou feines es recull el 8%). A això ajudaria la consolidació a mig termini d'un sistema integrat de gestió (SIG) específic de tèxtil.
Així que, en general, tenim cinc anys per davant per aconseguir el que molts consideren una missió (gairebé) impossible.