consent_cookie
Duración: 1 any
Guarda l'estat de consentiment de cookies de l'usuari
L'acord definitiu contra el canvi climàtic?
18-12-2015
Humana Fundación Pueblo para Pueblo aplaudeix l'acord aconseguit en la Convenció Marc sobre el Canvi Climàtic durant la Conferència de les Parts organitzada a París. No obstant això, cal estar molt pendents que l'acordat es materialitzi en fets, mesures i fons concrets, amb un horitzó temporal immediat.
L'acord dels 196 països signants, entre els quals es troben Estats Units i la Xina, dos dels principals responsables de les emissions que provoquen el canvi climàtic, estableix l'objectiu d'aconseguir que l'augment de les temperatures es mantingui bastant per sota dels dos graus centígrads i compromet els signants a "fer esforços" per limitar l'augment de les temperatures a 1,5 graus en comparació amb l'era preindustrial.
Revisions no vinculants
El text compromet a dur a terme revisions cada cinc anys per seguir el progrés en les reduccions d'emissions. No obstant això, aquestes revisions no són legalment vinculants així que no hi haurà conseqüències per als que no les porten a terme. És més, aquests compromisos encara podrien provocar un escalfament global de com a mínim 2,7ºC.
L'èxit de l'acord es jutjarà en base de les accions que adoptin la societat civil, el sector privat, els governs i altres actors importants en els mesos i anys que vénen. Això inclou uns passos molt complexos com tallar les subvencions per als combustibles fòssils i impulsar la independència del carbó cap a les inversions més netes i les economies més ecològiques. Però cal fer-ho perquè el cost de la inacció el paguen les comunitats més pobres i més vulnerables.
Petroli i carbó
El problema és que en 40 pàgines de conveni no apareixen ni una sola vegada les paraules petroli, carbó o combustibles fòssils. James Hansen, un dels primers científics que van posar sobre la taula el problema del canvi climàtic, creu que l'acord és un 'frau', ja que mentre consumir combustibles fòssils sigui més barat i senzill que promoure les energies renovables, se seguiran cremant per part d'algunes potències econòmiques. Tot i que és cert que l'acord reconeix "la necessitat de promoure l'accés universal a l'energia sostenible als països en desenvolupament, en particular en els de l'Àfrica, mitjançant un desplegament d'energia renovable".
D'altra banda, els analistes destaquen que els canvis efectius en les polítiques nacionals probablement no començaran fins d'aquí a uns anys, possiblement, més enllà de 2020.
El compromís d'Humana
Humana es compromet a jugar el seu paper en aquesta transició. Això es reflecteix en els nostres Programes de Cooperació: en primer lloc, en relació a la mitigació de les emissions de gasos hivernacle i la degradació mediambiental, especialment en els projectes d'agricultura i desenvolupament rural; i en segon, assegurant que les comunitats vulnerables poden adaptar-se a les seves condicions canviants.
L'agricultura és un pilar de moltes comunitats als països en vies de desenvolupament: és la base de la seguretat alimentària, la nutrició i els ingressos per a moltes persones; és un sector que pot i s'ha de millorar per evitar l'esgotament dels recursos naturals i minimitzar les emissions de gasos. Les comunitats han de tenir accés a la informació, habilitats i recursos necessaris per adaptar-se a les condicions canviants de forma eficaç i culturalment adequada.
Fons de 100.000 milions de $
Cal no oblidar que arribar a aquest acord ha suposat més de dues dècades de negociacions, desencontres, conferències i tractats semi fallits. Més de 20 anys en els quals els efectes del canvi climàtic s'han accelerat, amb conseqüències molt greus per al Planeta, sobretot per als països en desenvolupament, materialitzades en sequeres pronunciades, inundacions yfenómenos climàtics inusuals. Tot això ha suposat un fort impacte en les condicions de vida de les comunitats més desafavorides.
Tot i això, "l'Acord de París estableix un nou objectiu col·lectiu quantificat que serà com a mínim de 100.000 milions de dòlars anuals, tenint en compte les necessitats i prioritats dels països en desenvolupament". Aquest ajut ha d'arribar abans de 2020 per ajudar els països menys rics en els seus esforços de mitigació i adaptació. És essencial que aquest compromís econòmic es torni en mesures concretes i efectives per a aquests països, els més castigats per les variacions climàtiques i els que menys recursos compta per frenar les seves conseqüències.
Ratificació i entrada en vigor
Pel que fa al calendari d'acció, l'acord "Convida al Secretari General de l'ONU a que convoqui una cerimònia d'alt nivell per a la signatura de l'Acord el 22 d'abril de 2016". És a dir, que almenys fins a aquesta data l'acord no estarà rubricat al cent per cent. Perquè sigui signat formalment i entri en vigor, no menys de 55 parts en la Convenció, les emissions estimades representin globalment un 55% del total mundial de gasos d'efecte hivernacle, l'hagin ratificat.
És clar, igualment, que per frenar les conseqüències de l'escalfament global, s'ha de promoure models de consum responsable i sostenible, en què l'economia circular i la reutilització, inclosa la reutilització tèxtil, siguin bàsiques.
